Exèrcit d'escèptics

Siempre que haya bobos habrá "engañabobos"

2012-02-25T20:21:00.000+01:00

Penjat per ApeStation el 24/02/2012

En este vídeo explico por qué creo que la supuesta agresión que sufrió la unidad informativa de Intereconomía podría ser un fraude, como ya han sido otras de sus informaciones.

Vídeo íntegro de la supuesta agresión: http://youtu.be/hlwFaWlv-3U

## Me he dejado algunas cosas en el tintero (o en la memoria):

- Hay una confrontación de versiones: por un lado, a veces se dice que les están quitando los cables; por otro, que una patada en la espalda del cámara los desconectó.

- Todavía no se ha recibido información se una segunda cámara, y desconozco a quienes presenciaron el incidente (si sabes algo, por favor ponte en contacto conmigo).

- La periodista nunca alude a problemas técnicos o incidentes, sino que directamente ataca al movimiento que (paradójicamente) intentan preguntar. Si a esto le sumamos las advertencias que le hace al supuesto alumno, queda clara cuál es la posición ideológica sin necesidad de recurrir a ningún antecedente o material externo, por lo que Intereconomía pierde parte de su argumentario.

- Si alguien identifica al estudiante entrevistado, ¿podría por favor confirmar su identidad y que realmente, como se dice, es estudiante del instituto Luis Vives de Valencia?

- Desconozco algún tipo de manguera multicanal que conectada a la cámara porte ambas señales, de vídeo y audio, por lo que podría darse que sí se desconectasen a la vez. De todas formas, es incuestionable que la señal de sonido desaparece (porque se retira, no porque se desconecte) mucho antes que la señal de vídeo.

Però que açò no és la primera ni l'última vegada que passara.

És que ningú se'n recorda ja del vídeo en que eixia un "manifestant" a plaçacatalunya de barcelona quan va començar el 15m, que estava sent entrevistat per Intereconomia, i deien que estaven sent agredits i tal?

I després el xaval va resultar ser un becari de Intereconomia?

Carta de presentació del "acampat del 15m": http://www.intereconomia.com/blog/blog-del-becario/becario-alberto-mateos

Alberto Mateos, el becari d'Intereconomia.

La "entrevista":

por..

2012-02-16T18:49:00.001+01:00

Si pogués decidir, que es que no,

el moment de la meua mort, el més segur,

triaria ahir.

Així ni hui ni demà tindria

por a morir.

Però, com es que no,

tindre por tots els dies ..

em faré catòlic?

o budista?

AMB COMPTE ESTUDIANTS, TENIU UNA TISORA A L'ESQUENA!

2012-01-25T16:07:00.001+01:00

Vaig a dedicar aquesta entrada a un problema greu que ens preocupa a tots una generació d'estudiants, que en aquest cas, afecta en especial a la facultat de socials, i a mi com estudiant de Treball Social.

Se'ns comunicà aquest dissabte passat d'una decisió que es confirmarà (o no!) el proper dia 1 de Febrer, en la qual, els retalls en educació provoquen que ens quedem amb un itinerari menys, això vol dir, amb una "espècie d'especialització" menys. L'itinerari que probablement quede afectat: IGUALTAT I BENESTAR SOCIAL.
En primer lloc ens alarmem perquè és una opció menys que a molts i moltes de nosaltres els agradaria cursar. Per altra part, i amb el cap un poc més fred ens plantegem: QUINA TRANSCENDÈNCIA TÉ AQUEST FET?

Primer parlem del que suposa acadèmicament:
Aquesta RETALLADA, que la Universitat de València es nega a afirmar que és per les retallades (HO ÉS! Senyor degà i més representants de la UV, HO ÉS!) ens porta al plantejament de diferents incongruències amb allò que ens venien amb el "fabulos" (i ho deixe entre cometes a mala fava) PLA BOLONYA:

Ens venien una reducció de l'alumnat per aula: amb la qual cosa aconseguien millorar la qualitat en l'atenció a classe, una major atenció de part dels mestres a l'alumnat, i la possibilitat d'unes classes més participatives i pràctiques.
Ens venien un títol amb una formació amb major especialització gràcies als itineraris específics d'un camp de treball: en aquell moment, perguerem el dret d'escollir nosaltres les optatices al nostre gust, per tenir que escollir un sol itinerari que ens limitava a conèixer un sol camp de treball. Acceptarem polp com animal de companyia. I ara, no sols amb les limitacions que això va suposar, em d'acceptar un camp menys d'estudi.
Ens vengueren moltes coses, i com no (per variar la costum), mentida darrere de mentida.

Com justifiquen ELLS els retalls (o desconneixió) del 4rt itinerari? Dient-nos que no hi ha prou alumnes per aula per formar quatre grups. I disculpeu-me si sona redundant, però faré una petita aclaració:

Senyors i senyores capatassos de l'educació: EN QUIN CAP CAP QUE SI ABANS EL MÍNIM EREN 35 ESTUDIANTS PER AULA, ARA DEMANIN UN MÍNIM DE 50 ALUMNES? Ens quedem atabalats amb tanta contradicció.

Per altra part, i com anomenavem abans, les repercussions que tot açò comporta en la nostra realitat.

Tot açò inebitablement es traduirà en retalls per part de la protecció en la violència de gènere. Quina protecció esperem per aquest col·lectiu si no es pretén formar Treballadors Socials en aquest àmbit?

Ja fa quasi un mes varem poder veure com la Ministra Ana Mato, es referia a la violència de gènere com a "violència en l'entorn familiar", contrariament a allò que estableix la llei en vigor, i per tant, rebaixant així la problemàtica de la violència de gènere, a un fet puntual de violència a la llar. Deixe aquí dos enllaços amb dos notícies referides al tema:

ENS NEGUEM!

No sols a Treball Social afecta aquestes retallades, a altres carreres com Relacions Laborals o Magisteri es vol implantar aquesta nova norma (treta de la manega).

Per tant, i com a conclussio final, vull incidir en la SOLIDARITAT i en L'ÈTICA com estudiants, i com a gent compromessa amb la nostra societat per tal de recolzar les propostes d'accions que estan programades per part d'un grup d'estudiants, per fer força i oposar-se a que s'aprove aquesta mesura. HI HAN ALTERNATIVES! Però necessitem el recolzament de la gent, i la participació de quants més persones, per VISUALITZAR la nostra inconformitat.

NO PERMITIM QUE ENS VENGUEN AIXÍ!

EDUCACIÓ A VALÈNCIA: MITE O REALITAT? Ajuda'ns a que sigui realitat!

ACTUACIONS PROGRAMADES

Divendres 27 gener a les 12h. Concentració davant del deganat (Blasco Ibañez)
Dimarts 31 gener, ocupació de la secretaria de socials. TOTA LA VESPRADA I LA NIT!
Dimecres 1 febrer, escoltarem la decisió i actuarem coherentment.
Dimarts 2 febrer, EN CAS DE QUE S'APROVI: Cacerolada a la facultat de tarongers.

(S'aniran concretant les actuacions, coherentment amb la succesió dels fets)

Gràcies.

Adorar a Déu semblava un piloteig hipòcrita.

2011-11-24T16:54:00.001+01:00

Sant Miquel estava assegut a la vora d’un núvol, balancejant els peus. Patia un d’eixos dies de glòria en què un avorriment celestial li impregnava fins a l’última ploma. Volar d’aquí cap allà perdia tot interès i adorar a Déu li semblava poc menys que un piloteig hipòcrita. Considerava que la veritable grandesa està en adorar als nostres iguals. Des del núvol veia a la llunyania als querubins jugar, pobres elles, àngels de tercera que ni tan sols la divina providència havia permès que existiren en els textos sagrats. Eren tants els propòsits incomprensibles i tanta l’eternitat transcorreguda, que s’havia acostumat a acatar les ordres sense dir ni "pio" ni buscar justificació. Només quan els núvols semblaven negres a la seva mirada, l’assaltaven els dubtes i s’allunyava momentàniament de la cort celestial: millor evitar qualsevol trobada amb el "Deu" omnipresent. Llavors es passava hores balancejant els peus i mirant cap avall, i si alguna llàgrima se li escapava es convertia en pluja àcida. “Hauria d’haver anat amb ell”, es deia, i és que no podia evitar trobar a faltar al que havia estat el seu millor amic, Luzbel, el primer àngel que va volar..

elles

2011-11-06T23:49:00.001+01:00

Elles són les dones que li varen dir al sol que anava a deixar de ser el centre del nostre univers.

En això estem..

2011-06-09T02:42:00.000+02:00

Fa uns 15 milions d'anys, (any amunt, any avall) segons ens expliquen els entesos en este tema, un "ou" incandescent esclatà enmig del no-res, fenome més conegut com el "Big Bang" (que dit així no té res a veure amb dir "el gran bum") i va donar naixement als cels, a les estrelles i els planetes. Fa uns 4 mil o 4.000.501 milions d'anys, (anys més anys menys), la primera cèl lula va beure el caldo del mar, i li va agradar tant, que es va duplicar per tenir a qui convidar el trago. Fa uns dos milions d'anys, la dona i l'home, quasi monos, es van alçar sobre les seves potes i van alçar els braços, i per primera vegada van tenir l'alegria i el pànic de veure's, cara a cara, mentre estaven follant. Fa uns 450 mil anys, la dona i l'home van fregar dues pedres i encengueren el primer foc, que els va ajudar a defensar-se de l'hivern. Fa uns 300 mil anys, la dona i l'home es van dir les primeres paraules i van creure que podien entendre's. I en això estem, encara avui els dos, volent ser dos, morts de por, morts de fred, buscant paraules ...

València

2011-05-16T11:46:00.000+02:00

He viatjat per aquestes terres,
Menys del que m’agradaria,
I he vist llocs menuts
On feien nius cucs i aranyes,
Llocs on la vista no donava
Per veure totes les muntanyes.

Sempre acabava preguntant-me
¿de quin color es la meua terra?
I els colors es mesclen als meus ulls
Donant mil respostes que m’agraden

Hem vaig pedre per la murta
Allà on el verd i el blau es confonen
Vaig arribar a Cullera
Per al meu deleit,
la terra i el mar es fusionen

En una petita balsa, al mar Mediterrani
El sol primerenc escalfava la nostra pell
Dos canyes pescant,
Dos cossos prenent imatges
De les aigües dolces del Saler

I passaren tardors i primaveres
I arriba l’estiu amb la calor típica
El verd brillant de la gespa
Les platges arrebossar
malferida la nostra costa.
Queixossos els valencians
per la humitat que ens asfixia.

El Carme un bon refugi
Les torres de quart un punt d’encontre
Tots sols per començar a pedres.
En el bar, esperen dues canyes
Les primeres, mai les últimes.

Sempre trobe un lloc aquí per somriure
Un altre on hem caiguen les llàgrimes,
Grisos els carrers per a la melancolia
Pareix dibuixada València
Feta aposta per al sentiment.

Agraïda, pels racons on la gent
No embruta aquesta terra.
Mire l’art que hem crida fort a la vista,
obvie la gent que la governa:
Ells es preocupen de les carreres
Jo dels carrers i de la seua història
Ara nostra, ara meua.

2011-04-28T11:23:00.000+02:00

Xafigue l’herba humida, la fullaraca de la tardor sobre el terra. Mire en la llunyania cóm el sol trenca la nit a poc a poc entre les muntanyes que cobreixen amb cura la mar, omplint-ho tot d’olors.
Darrere de mi estàs tu, nua dintre de casa guaitant per la finestra amb cara d‘estranyesa… visc per primera volta l’aire fresc embalsamant el meu cos ple de solcs, trepitjant per la meua pell anciana, sobre les cuixes, sobre el sexe, sobre els meus llavis… visc per primera vegada l’alba.
Eixes per la porta, amb una manta suau a quadres, em cobreixes el cos, m’abraces fort i em pegues un petó a l’esquerra amb molt d’afecte, entre els cristal•lins ulls que miren l’inmensitat que s’estén més enllà dels nostres peus. El contacte amb la teua pell em fa recordar qui eres, em fa per un moment tornar a existir:

- Fa fred, entrem dins....

Últim bombó farcit.

2011-04-26T21:24:00.000+02:00

 El cargol va sentir la humitat a l'entrada de la seva closca i va  començar lentament a estirar el coll i la cua. Estar amb els ulls  tancats dins del cap gelatinos li permetia veure's a si mateix, de  manera que aprofitava qualsevol humida oportunitat per sortir a veure  món, que l'interior no sempre és lloc que valga la pena conèixer (es).  Mirar al voltant, primer a l'esquerra i primer a la dreta, que amb ulls  tan flexibles era possible la simultaneïtat. Finalment va concentrar la  seva mirada al capdavant i va començar a avançar, amb calma i  tranquilitat, que les presses no són bones. El cel estava clar però dell  queien gotes salades, cosa rara lluny del mar. Es va topar de sobte,  amb una paret immensa, gegantina, una muntanya el cim es perdia en  l'infinit, tenint en compte lo limitada que és la perspectiva d'un  cargol i lo exagerada que és l'espècie. Per la paret baixava un  reguitzell que es trencava en gotes salades prop del terra, caient sobre on el cargol havia aparcat la nit anterior. Intrigat, va començar el  seu ascens cap a l'infinit quan als pocs centímetres, és a dir, una hora  després, va arribar al cim. Va aixecar una mica més el cap i va estirar  els ulls per poder tenir una mica més de perspectiva del terreny...  i, oh!! ensurtir, va veure que era una cara humana. Les llegendes  caracolires parlaven dels humans com a éssers terribles de velocitat  sorprenent, segurament estressats sempre, dels quals era impossible  fugir. Però aquesta cara no es movia, ni tan sols produïa llàgrimes, que  això eren, ningú estarà sorprès a hores d'ara. Dormia plàcidament  després de plorar per un amor trencat, per la qual cosa es dedueix  fàcilment que l'amor és com un bombó farcit doncs és dolça i quan es  trenca surten llàgrimes. El cargol intrèpid va fer mitja volta, esquivant les ulleres trencades, una Fotografia i un paquet de tabac buit i arrugat, va  tornar el més ràpid possible per on havia pujat, és a dir, ara s'ha fet  en cinquanta-cinc minuts. Un cop a terra es va tancar en si mateix i  ba meditar introspectivament sobre els fets. Des de llavors els cargols són  hermafrodita.

Gris

2011-04-06T16:09:00.000+02:00

...

Els dies son grisos
però no passa res, t´agrada el gris .
La teua vida es monotona
però no passa res, t´acostumes a la rutina .
Les lluites estan perdudes
però no passa res, tampoc esperes la victoria.
El amor es fa frustrant però no passa res,
et queden vells somnis.

Reflexiones i otorgues,
analitzes i calles.

Tot son frustracions al mòn dels somnis,
tot es derrota al lloc de la victòria,
tot son monotònies al teu mòn de rutina,
tot es gris... però ens agrada el gris

eixe gris animat dels dies de plutja,
on buscant l´amor trobes la lluita ,
en la monotonia de cada poema

NÒMADA

2011-04-03T16:24:00.000+02:00

Viure un canvi, que potser es complicat, un canvi que demà era antic i ahir serà nou, no ho saps massa bé, però t’enfonses al precipici que es troba al teu interior i quasi t’ofegues en la egolatria i la estupidesa que allí trobes. Veus els muntons de llàgrimes ocultes que ahí has intentat amagar, es el moment en que elles et defineixen quin es el seu paper en aquest joc, llàgrimes d’impotència i ràbia per ser qui eres. Difícil veus la escalada per a eixir d’aquest abisme en el que t’has clavat, però et sona alguna cosa dins, el teu “alter ego” de la infància, que et recorda que una volta fores boig, i que ara, per a la teva desgràcia ja estas sa. Doncs es aquesta veu interna de la infància la que et dona les forces per a pujar per les parets sinuoses que s’alcen sobre el precipici i no et posen les coses fàcils.

Després d’uns esforços sobrehumans has tornat, has pujat, i ho has vist tot…La teva veu de la infància ja no et parla. On está? Ha mort? No, ara es dins teva, recitan-te lletres de cançons oblidades, poesies cruels i racons que eren desconeguts per a tu, però t’agraden. Estás content, el teu “alter ego” ha tornat, i ara s’amaga esperant el moment correcte per a moure fitxa.

…I tornarás a ser boig, i tornarem a ser-ho, perquè l’endemà queda arrere i el pasat està per vindre…

Nostre i Vostre exterior ens enganya.

2011-02-24T01:59:00.000+01:00

El nostre exterior es mostra simètric mentre que les nostres vísceres es disposen de forma irregular. Serà que la naturalesa també sap que el visible ha de ser el més perfecte possible i, la imperfecció, el retorçat, ha de quedar ocult en el nostre interior? ,com la mala ostia que guarde a l'interior.

Que importa si l'ésser humà és imperfecte per naturalesa, la perfecció és cosa de déus, i tots som déus imperfectes. (cagate lorito)

De crits i carícies

2011-02-10T11:19:00.000+01:00

I vam haver de tornar-ho a fer… la porta tancada, les llums apagades, la persiana baixada i eixia olor especial, humida, el gessamí que trepa per les parets pedregoses banyades per la matinada, reflectida en morat fosc, agitada per una suau brisa i sons de gossos que lladren trencant el silenci perfecte, il•luminats en la llunyania per fanals enlairats, grocs. I tu i jo tornant-nos a conèixer; seria capaç d’esbrinar cadascuna de les parts del teu cos amb el meus llavis, el teu coll, els teus pits, eixes pigues que tens al ventre, el melic, tota la teua pell que tremola i llampega, que s’unfla i batega, que s’eriça i es tensa. Els teus ulls que naveguen mil mars enllà, per terres desconegudes, per muntanyes impàvides, immenses, per edificis abandonats coberts de gespa, d’arrels d’arbres mil•lenaris, sense sostre, sense sòl, sense parets, sense res: nomes un batec, un sospir, una carícia.

Serà un bonic treball.

2011-02-07T21:00:00.000+01:00

El terrorista va posar dissimuladament la bomba darrere de la paperera. El temporitzador dispararia el detonador una hora més tard, quan la errikotaberna estigués abarrotada. Es va dibuixar un somriure a la cara, "serà un bonic treball, la causa s'ho mereix" , va pensar. Amb calma va sortir al carrer i va girar a la dreta. Esperaria al bar de l'altra cantonada per no perdre detall de l'espectacle. Va demanar al cambrer una canya i un entrepà de truita i es va asseure al costat de la finestra, "espero que l'ona expansiva no trenqui aquests vidres", va pensar. Llavors va veure com començaven a arribar la gent. A l'hora prefixada es va sentir la forta explosió i, després, silenci. Adults i nens plens de sang sortien donant tombs, altres s'intuïen a terra, immòbils, per tot arreu esquitxades i trossos de vida destrossada. "La causa s'ho mereix?", no va pensar.

Esos rojos profanadores...

2011-01-28T15:55:00.000+01:00

Va ser al setembre, ara fa 4 mesos; un dels majors incendis patits al nostre país acabava amb 4500 hectàrees de terreny entre Ontinyent, Agullent, Albaida i Benissoda, així com a Simat i a Barxeta. Res pareixia que podiem fer, sols que plorar de llàstima, de ràbia, d'impotència. Mentre alguns abandonaven les seues cases i oferien ajuda voluntària de primera mà, altres (com Camps) anaven a fer-se la foto per a eixir a totes les primeres planes.

A alguns tot açò ja ens feia oloreta a pudent al conèixer un projecte de la Conselleria d'Infraestructures i Transport amb la companyia Iberdrola Distribución Eléctric que pretenia fer una nova línia elèctrica, que justament travessava els terrenys de l'incendi entre Ontinyent, Agullent, Albaida i Benissoda. Però clar, nosaltres érem uns rojos profanadors. Ningú anava a creure'ns. Era una barbàrie, tot plegat.

Ací està la ressolució del 24 de maig de 2010 del Diari Oficial de la Comunitat Valenciana:

DIARI OFICIAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA NUM.6311

2 8118

CONSELLERIA DE INFRAESTRUCTURAS Y TRANSPORTE

RESOLUCIÓN

de 24 de mayo de 2010, de la Dirección General de Energía por la que se

otorga autorización administrativa a

...

Iberdrola Distribución Eléctrica , SAU, para la construcción la línea

eléctrica aéreo-subterránea a 132 kV, doble circuito, entre la ST

Onteniente y la línea Juan Urrutia-Alcoy,

se aprueba el proyecto de ejecución y anexo de modificación al mismo y

se declara en concreto su utilidad pública, en los términos municipales

de Albaida, Benissoda, Agullent y Ontinyent. Expediente número

ATLINE/2005/189/46.

Aquesta setmana hem sigut sabedors d'una notícia apareguda al Levante-EMV, de la que pocs mitjans de comunicació se n'han fet resó (per no dir quasi cap). El titular ho diu ben clar: Anuncian la expropiación de los terrenos del incendio para la línea eléctrica.

I ara jo em pregunte: Ja tenim clar què va passar o encara ens queda algun dubte? La impotència i la ràbia se'm mengen per dins!

Sols em queda dir, com bé diu el Victor al seu blog, que a cada porc li arriba el seu Sant Martí...

...i espere que així siga!

Punys tancats

2011-01-26T19:31:00.000+01:00

Per què contraure els nostres llavis en un rictus d'amargor quan hi ha tants que anhelen ser besats? com els meus per tu!

"Totes les costelles jo m'arrencaré
si em deixes donar-te un beset"

Amb els punys tancats no puc acariciar les teues galtes i amb els braços creuats és impossible donarte una abraçada. La mirada interior impedeix veure l'horitzó i, per això, convé recordar que dins de nosaltres mateixos no trobarem més que el que haguem portat de fora.

Déu

2011-01-26T00:49:00.000+01:00

-Perdone, vostè creu en Déu?
- Quin d'ells?
-L 'únic i veritable.
- I quin és aquest?
-Jehová, és clar. En aquesta revista li explica ...
- I què diuen els altres déus de que el Jehová, s'autoproclama l'únic i veritable?
- ¿Els altres déus? Que jo sàpiga no han dit res. Miri, en aquesta revista ...
-Doncs mentre no hi hagi consens no creuré en el seu com a únic i veritable.

Ser i semblar

2011-01-18T16:37:00.000+01:00

Ser jo és curiós, et passen moltes coses, com als demés -si fóreu jo ho sabríeu-, a més, et permet conèixer a gent fascinant que cada dia et sorprén més -com als demés-, gent amb qui pots parlar de tot i compartir tot el que penses, gent que inspira una confiança quasi absoluta i sents que fins i tot que ja forma part de tu, que si deixaren d'existir, deixaria de ser una part de tu.
Hi ha gent que apareix un dia i passa de llarg com aquell que s'equivoca de carrer. D'altra banda hi ha persones que com qui no vol, sense adonar-te'n, un dia, per casualitat, truquen al timbre de casa i es decideixen quedar-se, tu, com no podria ser d'altra forma, li ofereixes seient, i així van passant els dies. Eixes persones mai se'n van de casa, sempre queda un perfum particular, un ambient agradable que li dóna a la casa -o a la vida- uns trets especials i inconfusibles.

Tot açò ve perquè fa una estona he llegit al Tuenti d'una d'aquestes últimes persones el següent i se m'ha ocorregut compartir-ho amb vosaltres:

"Ella sembla ser feliç, ella sembla sentir-se bé, ella sembla estar enamorada, ella sembla ser simpàtica, ell sembla estar trist, ell sembla sentir-ho, ell sembla que diu la veritat, ella sembla que menteix, ell és feliç, ella està trista, tu estàs pensant...

Tu sembles o ets?

No intetes parèixer el que no ets, no funciona perquè el parèixer es un ser incomplet, el parèixer només és algu que volia ser, volia ser i es queda semblant, igual que qui vol estuidar medicina i es queda en infermeria, o el que vol ser arquitecte i es queda en enginyer de camins, perquè parèixer volia ser SER, però mai arribà a ser-ho de debò. El que parèixer mai sabrà és si sent SER seria feliç, ni tampoc si SER és feliç o simplement ho sembla. Perquè si la vida consisteix en ser feliç, i la felicitat s'aconsegueix quan compleixes els desitjos propis perquè no canviar-los? Encara que clar, si els canvies pot ser ja no sigues ni SER ni SEMBLANÇA, només sigues la resignació, amb una felicitat creada, o més bé, una felicitat conformista, resignada. O pot ser no, no sé tu que vols, ser o parèixer?"

Per Tania Ruiz

Pensaments bruts, i alhora clars.

2011-01-10T17:22:00.000+01:00

Aquestes reflexions han sorgit a partir d'un text que em passaren, és per això que sembla un poc caòtic... Haureu de disculpar-me...

Diuen que no aprofito el temps. Potser és que escriure, llegir, xerrar i sobar no ho és.

- At versaris -

I bé, què és la felicitat? On es troba? Hi ha moltes formes de felicitat, tots ens considerem mitjanament feliços en alguns moments, en altres instants estem pletòrics, contents i fins i tot, de vegades, vius, i també, com no podria ser d’altra manera, en altres moments, som simple carnassa del temps i de l’espai.

Per algú, ser feliç podria ser amuntegar diners sota el matalàs, tindre una gran casa, una dona amb qui saciar els seus desitjos sexuals i lluir-la als grans esdeveniments i banquets de les altes esferes. Altres persones no comprenen la felicitat a nivell personal, sinó com a col·lectiu, troben intangible, insòlit, pensar en la felicitat quan certes persones amb mansions s’enriqueixen amb la mort de milions de persones al tercer món, multinacionals fan negocisamb la guerra, i, algú en passar la FNAC li demanarà almoina per tal que puguen sobreviure els seus fills. La felicitat no existeix, és una meta, una utopia, tot i així és necessària, ens cal tindre objectius, tots ens marquem com a únic destí ser feliços. És una utopia perquè és inassolible a causa de la ambiciosa naturalesa humana. Sempre volem més, necessitem veure en progrés en la nostra vida, veure que podem ser més del que som i podem fer més del que fem. Ens marcarem uns objectius que un cop assolits els reemplaçarem per altres més capritxosos, és el cercle viciós de l’home.

En quan al temps, el temps passa sense pietat de ningú, al igual que el temps no el tenim, per tant no el perdem, sols l’utilitzem d’una forma o altra, per tant, res no és perdre el temps, Fuster va dir, “Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres”, no és exactament el que tracte, però val com a exemple, tot allò que fem es complementa, no tenim sols una via per arribar a un lloc, cada passa que donem, en qualsevol direcció ens fa persones, com diu el cantautor Jorge Drexler, “Cada cual por su camino, que igual va a aprender de viejo”. Tots anem a parar al mateix lloc, i aquest lloc és la mort, i mentrestant, “Sit tibi terra levis!”.

Som el que hem viscut, ens defineixen els records, les vivències, som els nostres pensaments, cap altra cosa ens defineix com a persones, la matèria canvia, el món està en constant moviment, no podem ser lliures, perquè som esclaus del nostre entorn, una persona que no ha conviscut en altres persones no és una persona, perquè la seva ment no reté imatges, consells, eleccions, vivències, pensaments. Allò que has vist, és part de tu, allò que coneixes, que has compartit amb gent especial, és el que fa dels llocs, espais -o records- únics, no té res una ciutat, un poble, un carrer, un parc o un banc, sinó el temps passat que has viscut a un parc després de passar hores entre els carrers del suburbi més profund de la ciutat més perduda del continent.

Potser hauríem de fer cas al gran Groucho Marx, quan va dir allò de “¿Por qué debería preocuparme por la posteridad? ¿Que ha hecho la posteridad por mi?”

Cent per cent..?

2010-12-21T01:25:00.000+01:00

Quan es disposa a esmorzar, s'atura per comprar un diari, pagant amb monedes, un antic invent brego. Al restaurant, es troba amb tota una nova sèrie d'elements prestats. El seu plat està fet d'un tipus de ceràmica inventat a la Xina. El seu ganivet és d'acer, un aliatge obtinguda per primera vegada al sud de l'Índia, la seva forquilla és un invent medieval italià i la seva cullera un derivat d'un original romà. Comença la seva esmorzar amb una taronja de la Mediterrània oriental, un meló Cantalupo de Pèrsia o potser un tros de síndria africana. Amb aquests pren cafè, una planta Abissínia, amb crema de llet i sucre. Tant la domesticació de les vaques com la idea de munyir es van originar al Pròxim Orient, mentre que el sucre es va elaborar per primera vegada a l'Índia. Després de la seva fruita i el seu primer cafè, passa als gofres, uns dolços elaborats mitjançant una tècnica escandinava amb blat conreat a Àsia Menor. Sobre ells aboca xarop d'auró, inventat pels amerindis dels boscos de l'est. Com a plat addicional pot prendre l'ou d'una espècie d'au domesticada a la Indoxina, o fines tires de la carn d'un animal domesticat a l'Àsia oriental que es pot haver salat i fumat mitjançant un procés desenvolupat en el nord d'Europa (...). Quan el nostre amic ha acabat d'esmorzar, s'acomoda per fumar, un costum ameríndia, consumint una planta conreada per primera vegada a Brasil, bé en pipa, procedent dels indis de Virgínia, bé en una cigarreta, procedent de Mèxic. Si és prou robust, potser s'atreveixi amb un pur, transmès a Amèrica des de les Antilles a través d'Espanya. Mentre fuma, llegeix les notícies del dia, impreses en caràcters inventats pels antics semites en un material inventat a la Xina mitjançant un procés inventat a Alemanya. Mentre s'assabenta dels problemes que hi ha a l'estranger, donarà les gràcies, si és un bon ciutadà conservador, per ser cent per cent Espanyol...

Serem carn de canó.

2010-11-23T21:29:00.000+01:00

Hem presente, sóc Raimon Ribera, de l'Alcúdia, nou fitxatge de Jose, ací podeu saber qui sóc.

Hi ha dues formes de posar-se davant d'un paper en blanc, una, que considere més banal, més burda i de vegades inútil, com pot ser el propi fet de posar-se davant d'un paper en blanc i esperar que màgicament s'esdevinga alguna idea, i la segona, la més satisfactòria, és quan sents eixa ràbia interior que necessites canalitzar d'alguna manera i tries escriure, queixar-te, dir que penses, que et passa o simplement evitar matar a algú. Aquest és el cas d'aquest poema, com molts altres.

- Serem carn de canó -

El temps passa de forma inexorable,

no s'atura mentre ens arrosseguem

pel terra, tenyits de submissió,

ple el nostre ser d'ombres tremebundes,

fastigoses tenebres engalanades de nit,

àrides terres dissortadament desertes.

El temps passa de forma inexorable,

i no ens pregunta que en volem fer

de nosaltres, i arriba la nit,

i tornarà a fer-se de nou de dia,

però hauran abans de passar les hores,

i serem, si més no, carn de canó del destí.

Raimon Ribera - 22 de novembre de 2010

un dia más otro...

2010-10-15T01:59:00.000+02:00

No llego a acostumbrarme a que vayas de boca en boca
a los secretos que desvelas a gritos,
a los semidueños que asoman por tu cama
a el refugio que buscas en mi oreja
a la distancia que hay entre nuestros cuerpos.

Me propongo la luna y me acabo durmiendo
me ciego con alcohol y termino viendo el baño
y si no a este a cualquier esquina
siempre que esta permita el ruido de una breve agonía

Escuchar a Sabina ya no es tan divertido
sobretodo si utilizo sus silencios para hacer mi música
música sin palabras, que mis palabras se las llevó el viento

Busco distracciones, me distraigo por los rincones
busco cualquier cosa con la excusa de encontrarte

Para que? Para nada!

La memoria de los peces

2010-08-11T13:28:00.000+02:00

-Los peces de colores solo tienen tres segundos de memoria ¿lo sabias? si tardan 3 segundos en rodear la pecera, todo es nuevo otra vez.
Cada vez que dos peces se ven es como la primera vez, es como si fuesen humanos como cuando nosotros nos enamoramos, es como la primera vez: una reacción química nos hace olvidar el dolor de la ruptura, y cuando nos volvemos a enamorar decimos ‘vaya esto es nuevo’, ‘esto es diferente!’ Como las mujeres que olvidan el dolor del parto.

-Genial! O sea que ni aprendemos, ni nos enseñamos sino que nos repetimos una y otra vez hasta que morimos. Que sentido tiene?
-El amor!
-Que es el amor?
- …

-¿Sabias que los peces de colores solo tienen tres segundos de memoria?
-¿De verdad? ¿Y como se mide la memoria de un pez de colores?
-No lo se, con una tarjeta?
-Es una leyenda urbana.
-Oye! No crees que los humanos somos así? Nos enamoramos y olvidamos el dolor?
-De verdad crees que olvidamos el dolor?
-…
-Puede que tu seas un pez de colores!
Texto de ‘la memoria de los peces’.

Olvidar, olvidamos?

Soy marioneta que repite el mismo guión
El tren que se desliza por los mismos raíles
Una y otra vez, una y otra vez.
¿Adelantamos si después volvemos hacia atrás?
¿Se considera andar si regresamos al punto de partida?
¿Es amor cada vez, o nunca ha sido nada?

Memoria recuerda lo que nunca ha visto.

El día que cae y empieza la noche
Para matarla con un rayo de sol
Envenenado por las primeras estrellas
De nuevo un reflejo en el cielo y otro en el agua
Se asoma ella ¿venció o perdió?

Ese llanto desconsolado
Sofocado por una caricia, que se convierte en beso
Que muere en decepción y vuelve a llanto.
Sigue su curso y cambia de nuevo.
¿Quién dice que es diferente?
¿Quién afirma que esta vez cambió?

Descobrint agost

2010-08-07T13:18:00.000+02:00

Se m’escapen moltes coses de les mans, les mans les tinc calentes, després humides, després una suor freda... ¡agost hem tambaleges! Calor intensa, humitat sufocant.

Al compàs de la música que sona combati’m l’espera del temps lliure. El ritme ve donat pel soroll del gel als gots, l’alcohol acompanya les nits, es l’única forma q tenim de viatjar lluny sense moure’ns d’ací. La matinada amiga i confessora, secrets guardats en l’alba, la clau no entra al pany: ens espera un dia de ressaca. Vaig dir massa coses, sempre passa quan te’ns eixa sensació de falsa llibertat, tot importa menys, tot dona un poc més igual. Ara... tard massa tard!

I que busques en les meues paraules? el recolzament de la veritat... en l’alcohol tot es fals. T’ho conte amb un somriure i va ser vertaderament amarg. Els secrets volen i van deixant rastre, a cadascú li toca una paraula i amb ella fa la seua pròpia imatge. No t’ho cregues, no hem cregues, deixem-ho de costat. Un altra ronda, ¿A qui li toca pagar?

hoy tocare tu alma..

2010-08-01T22:30:00.000+02:00

Hi ha forats que els tapa el temps, altres amb fanta Beefeater i gel, molts clavantla asta el fons, tocant entranyes trencant el silenci .. fotent, corrent i enganyant .. però avui arribarem amb la força de moltes mans juntes, de dillunsos al parc, de poderoses muses ... jo no sóc arquitecte, ho ets tu perfecte? .. les nits sempre van ser fredes, per a aquest copilot esxpert en caigudes, ara estic preparat, estem aquí junts, nosaltres som joves, nosaltres, únics ..

Les obres a palau, sempre ban poc a poc, requereixen perspectiva paciència i il.lusió, de vegades alguna cosa falla .. de vegades el motor .. és quan tu tencalles i perds la raó .. Però no moro en l'intent i sento que compto amb experts capaços de cagar i riure en l'intent.. no ens menyspreem!

http://josebosch.wordpress.com/

Avortament imperdonable, Pedofília .. si ¿??

2010-07-14T14:08:00.000+02:00

Roger Vangheluwe, ex bisbe de Bruges acusat d'abusos

Un altre cas d'abusos de menors surt a la llum "El nebot d'un bisbe belga va ser víctima dels seus abusos vuit anys" aquest és el titular que es podia llegir avui al diari el país, darrera d'una agressiva investigació a la jerarquia catòlica belga que ha suscitat la condemna del mateix Papa, hi ha una terrible tragèdia familiar: un noi que havia patit durant anys abús sexual a mans del seu oncle, el bisbe de Bruges. El prelat va dimitir bruscament quan un amic del nebot va amenaçar amb fer públics els abusos i, ara, queda la fúria de gairebé 500 persones que es queixen d'haver estat objecte de vexacions per part de sacerdots.

El bisbe de Bruges, Roger Vangheluwe, de 73 anys, el prelat de Bèlgica amb més anys en actiu, va anunciar la seva renúncia i va reconèixer que havia abusat d'un nen en el seu "entorn proper". No tenia altre remei: un amic del seu nebot havia enviat correus electrònics a tots els bisbes del país en què amenaçava amb denunciar públicament. Durant 40 anys, va intentar explicar als altres els abusos del seu oncle, l'assetjament va començar quan tenia 10 anys, segons un sacerdot jubilat, Rik Deville, que diu que va intentar advertir sobre la conducta del prelat al cardenal de Bèlgica, Godfried Danneels, fa 14 anys, però va rebre una reprimenda per això. "Deixeu de fer acusacions infundades contra l'Església i els seus funcionaris si no té proves", li van dir ..

El Vaticà va acceptar la dimissió del bisbe quan va esclatar l'escàndol a l'abril, però no va dir res sobre el cas fins que la policia belga va registrar diverses propietats de l'Església a finals de juny, un acte que el papa Benet XVI va qualificar de "deplorable" però el pitjor és que els registres han destapat altres possibles casos d'abusos continguts en els documents incautats. Pel que sembla l'església contenia documents sabent dels abusos d'altres sacerdots a nens, des de l'escàndol el bisbe Vangheluwe, es va retirar a un monestir trapenc mentre està sent investigat per les autoritats belgues en relació amb un altre possible cas d'abusos sexuals a menors i acusacions que va amagar queixes d'aquest tipus presentades contra altres ..

I mentre tant el nebot del bisbe segueix guardant silenci sobre els fets diu: Tinc por, i l'Església té molt poder"

Malgrat totes les barbaritats comeses per l'església, els abusos, l'ocultació d'altres abusos després del registre i el desenteniment del vaticà en no acceptar les sospites del sacerdot jubilat, Rik DeVille i no prenent cartes en l'assumpte, defensen i al bisbe perquè no sigui processat perquè el cas és massa antic!! Increïble però cert, aquesta és la moral de l'església catòlica .. pel que sembla es pot perdonar a un monstre com el bisbe, Roger Vangheluwe, així ho va dir el papa en unes declaracions sobre els abusos de l'església a menors,

"Hem d'aprendre a ser intransigents amb el pecat, començant Pels nostres, i indulgents amb les persones. [...] Hem d'aprendre de Jesús i no jutja i Condemned el proïsme"

Però una dona que decideix interrompre el seu embaràs dins de les condicions mèdiques possibles, no té el perdó de Déu ni de l'església .. al final com podem entendre això ..
Avortament imperdonable, Pedofília .. Si?

"Més enllà del mur. Cançons contra l'aparheid"

2010-07-08T09:20:00.000+02:00

puff..

2010-06-29T02:56:00.000+02:00

Quan ningú t’escolti digues què fara`s
Quan ningú et suporti de què et disfressaràs
Quan la penya s’empani de quin pal vas
On t’amagaras, on t’amagaras

Escolta, cuida la gent que realment t’importa i tanca la porta a qui no es comporta Escolta, canvia d’actitud i dona-li la volta canvia per dins i després fem la revolta txapa la boca, calla i escolta Quan no siguis ningú, quan ja no pintis res Quan ningu ja no et pari més pel carrer, no.. , quan les teves paraules no vulguin dir res el teu missatge ha perdut tot el eh les teves passes ja no saps perquè no et porten enlloc has perdut el caché Si totes les mentides se’n van per la totxa i ets incapaç de rèconeixer que t’equivoques si totes les mentides se’t mengen per dintre i al final tothom estara cansat de tu i del teu joc brut... Quin puto fi de setmana, gracies per ferme veure, per a mal y per a be, com sou.

xemeneies als talons

2010-06-23T17:17:00.000+02:00

En fan mal els ulls de tant de mirar i mirar, els braços sempre caiguts per no abraçar-te. Tinc xemeneies als talons, sempre intentant escapar d’aquelles imatges. Un stop i una senyal de carrer tallat als pensaments: i per últim una cinta groga perquè mai més ningú entre.

No importava abans, (era un passeig quotidià) eixa costum de mirar des de fora: passant de llarg e imaginant-me dins. Els cristalls grossos no hem separaven de ningú, podia inventar les meves històries al peu d’una foto. ¿I ara que li passa a la costum? ¿perquè s’obstina en subratllar els meus defectes i no hem deixa viure entre indiferència?

Ara ja no distingeixo obsessió de raó, així el meu cap es convertit en una bobina de llana. ¡Amb compte! Un gat negre està solt i no para d’enredar tot allò que duc per dins. Així i tot, si algú intenta desfer el nus, game over a la història, perquè fa mal, perquè fa molt de mal, perquè així tampoc m’agrada.

Jo no tinc un bonic final per a tot açò, però tampoc importa. Faré ús de la millor reserva: amics i una sol•licitud d’un nou fetge, perquè al que tinc li queden molts silencis.

The Carminers..

2010-06-22T22:27:00.000+02:00

The Carminers nace a finales de 2006 como la posibilidad para sus 6 miembros de evolucionar y aprender juntos para conseguir formar una sólida banda de rock. Tras un primer álbum ecléctico y una treintena de conciertos de toda ralea, nos preparamos para tomarnos un descanso, reflexionar sobre la metafísica del soul y quizás... componer un nuevo álbum...

http://www.thecarminers.net/
http://www.myspace.com/thecarminers

http://mickygonzalez.wordpress.com/

Érem ..

2010-06-07T22:35:00.000+02:00

Tonet, Guillem Oliver, Mariajo Perez Mateu, Jose Bosch,

Mars i muntanyes érem ..

alguna cosa contagiósa érem ..

un gran puny en alt érem ..

una cosa semblant a la llibertat ..

érem tan nens érem ..

tot més senzill que caminar ..

Érem tan forts érem ..

revolucionaris érem ..

algo inconscients érem ..

érem valents érem ..

érem valents érem ...

Ara som fotografies

en una carpeta.

I tu, que sents?

2010-06-01T15:09:00.001+02:00

La música...No estic en posició de donar una opinió objectiva sobre ella, no puc, em pareix una cosa tan especial, que no podria dir res dolent. Ja ho deia Nietzshe "Sense la música la vida seria una errada". Però, que te de especial aquest art, que agrada a tothom? No hi ha persona a la terra que no li agrade la música (o almenys, això crec, hi hauran excepcions, clar). Alguna cançó, aguna melodia, alguna simfonia, alguna obertura, algun "temazo", algún ritme...És molt probable que agrade.

Ens ha acompanyat durant tota la vida, de manera que més que un passatemps o un art, s'ha convertit en una forma de vida. La música ha donat de menjar a molta gent al llarc del temps: Compositors, cantants, intèrprets, directors d'orquestres i bandes, luthiers (els que arreglen els instruments), afinadors, distribuidors, promotors muiscals, profesors de música, solistes, grups de pop, rock, jazz... i un llarc etc. A més ha tingut un colp social tan fort, que ha marcat tendències, tant en qüestións de moda, com ideològiques o psicològiques.

Per altra banda estan les festes. Que seria de les festes sense la música? Tant a nivell popular, com comarcal, provincial, nacional o internacional. La música és la que dona el carácter a aquestes, i no solament a festes, en qualsevol event públic, o privat, trovem música. Prossesóns, Passacarrers, moros i cristians, falles, festes de poble o ciutat, events deportius (partits de futbol, jocs olímpics, tenis...). Inclús la majoria d'equips de futbol tenen un himne (o una cantaeta), i ja no els equips de futbol, sinó que la majoría de països també en tenen. I que són els himnes? Doncs sí, música.

Al cine, no cal ni mencionar la forta presència de la música. Les escenes que ens fan plorar, no són per la escena en si, que també, però en major mida es per el sentiment que ens influeix la música que està sonant en eixe moment. Quan notem força i passió, és perque la música és intensa i/o magestuosa i ens inspira eixa sensació.

Als anuncis també hi ha música, i, depenent del que anuncien, és d'un tipus, o d'un altre (no van a clavar en un anunci d'una fragància femenina als Judas Priest, clar).

Per altra banda estan els gustos particulars de cadascú. Qui no sent música en casa? o en el Mp3, Mp4, Ipod, Iphone,etc? En el cotxe, a la ràdio, als bars, als pubs, als concerts, a les discoteques, a l'òpera...On siga! Siga de l'índole que siga, del gènere que siga, pop, punk, rock, heavy, ska, reggae, jazz, metal, electrònica, clàssica...

La música està ahí, encara que de vegades ni ens donem compte, potser perque estem molt acostumbrats a ella. Cadascú, sent alguna cosa quan escolta una cançó, i depenent de la persona i de la cançó, eixe sentiment pot variar, o inclús es pot tindre una sensació de indiferència quan s'escolte...Però quan una cançò aplega, aplega.

Aleshores la meva pregunta és: Que sents? Doncs el que siga que sentes es teu, i, per sort, de ningú més. Hi ha que aprendre a volar amb la música. Sols així, podràs ser lliure, encara que sols siga, mentre dure la cançó.

personalitzant bells amics del nostre viatge.

2010-05-27T23:20:00.000+02:00

'No hi ha raó per cercar el sofriment, però si aquest arriba i tracta de ficar-se a la teua vida, no pateixes; mira'l a la cara i amb el front ven alt' Nietzsche.

>>Avui a 'sofriment' l'he mirat de cara, ens hem reconegut, i hem eixit per fer-se unes copes... se d'alguns desgraciats, als que un dia aquest els va fer companyia, que ajupen el cap fent-se els despistats, i el deixen de costat. No se n'adonen que no es donarà per vençut; així ell, els acompanya als seus viatges, com a amic o enemic, com company o polissó.
Jo, avui a 'sofriment', l'he convidat a la primera, l'he ofegat amb alcohol, i finalment l'he acompanyat al seu lloc d'origen (aquell passatge dels records), i per fi marxe, de vegades amb 'incertesa', de vegades amb 'paciència', i avui, com poques vegades passa, amb uns familiars 'd'alegria'.

Seguim ignorant?

2010-05-23T16:39:00.000+02:00

El nostre silenci és el suport als assassins, cada dia que passa, cada setmana i cada mes, estem protegint la memòria dels assassins ..

Sobre aquest tema ja vax posra al corrent al nostre alcalde (de Massalavés) en una de les ocasions que vaig tenir en parlar amb ell .. i la seva resposta a "si es retiraria la placa franquista" va ser "sí" que estaven parlat amb el sacerdot del poble i que ells tanbé la volien treure ..

D'això ja fa bastant .. un any i aquí segueix, però ens trobem amb el problema de sempre .. (PP / PSPV) uns diuen que això forma part del passat i ja no és moment de jutjar res .. i altres incompleix la llei de la memòria històrica que el seu propi partit aplica ..

Mentrestant l'església no retira res i tots permeten el record dels assassins ..
No Serà que l'església no té mals records d'aquesta època?

Consciència Nacional

2010-05-19T22:21:00.000+02:00

Ens sorgeixen molts exàmens de consciència (de consciència nacional ) concretament des de l'angle valencià, "almenys com valencià així ho crec jo". La necessitat de demostrar el nostre fracàs com a poble i la curiositat per saber que no era jo l'únic que ho pensava, em va portar a innombrables converses i després de parlar amb molta gent del PP o PSPV, que són la majoria del meu poble .. (Jo em puc qualificar com a lliberal en l'aspecte més "vulgar") d'aquests cap em va contestar en el terreny ni en el to en què jo em posava: argument contra argument, data contra data, i resposta davant resposta.

Els meus (més que previsibles) contradictoris, es van limitar a expressar-se amb pures i simples manifestacions de mal humor, que no era una forma dialèctica masa neta .. i com l'ofensiva tenia origen i un estil de marcat aire feixistot, es desautoritzava ell mateix, mentrestant i per falta d'interlocutors es frustrava l'esperança d'un diàleg franc i lucratiu.

I vaig arribar a una conclusió, que no ens hem de enganyar: el cavall de batalla era, és, i serà allò que per utilitzar un eufemisme, he nomenat "decisió de futur" , a una banda tenim aquells que afirmen que ja estem bé com estem i que la "província" claudicada, la divisió lingüística i l'acceptació del que tenim són ideals desitjats; i a l'altra part estem els que ens neguem a la tristesa d'una alineació nacional, els que creiem que els valencians podem ser un poble sa i coherent, els que aspirem per al nostre país una plenitud nova.

L'immobilisme el renunciament, satisfet, indueixen a la més tosca de les inhibicions, a la paràlisi, "els valencians es conformen amb el nom de regne que posseeixen" ens dige algú una vegada .. però avui hi ha qui s'acontenta amb molt menys .. trist però cert.

Però encara quedem valencians, molts valencians, cada dia més, que no volem cedir a la dissolució, ni a la indiferència, del País Valencià... i tu?

GOOOOOOOL!!!

2010-04-27T04:22:00.000+02:00

Diumenge 23 octubre 2005

El Consell segueix sense paralitzar els abocaments il legals en Massalavés de l'ex regidor del PP

La Conselleria de Territori i Habitatge i l'Ajuntament de Massalavés continuen sense posar fre als abocaments il legals efectuats per la mercantil El Alterón, dedicada a la producció de plaques d'escaiola i vinculada alempresario Miguel Requena, que va ser regidor del Partit Popular a l'Alcúdia entre 1987 i 1991. El grup de veïns que porta denunciant aquestes irregularitats des de fa tres anys ha expressat el seu malestar davant la «impunitat» amb la que està actuant aquesta empresa tot i que un informe de la Conselleria ja va constatar el passat mes de juny que els abocaments no complien la legalitat.

Territori va remetre llavors un escrit a l'ajuntament instant-lo a que iniciés accions per impedir que el Alterón continués depositandosus residus de guix de fabricació en les parcel que l'empresa té a la partida del Palanchetde Massalavés. El consistori, que de moment Noha actuat, ha anat concedint a aquesta mercantil diverses llicències d'obres i activitat perquè pogués ampliar les seves instal.lacions-part de les quals es ubicanen sòl no urbanitzable-sense que comptés amb la Declaració d'Interès Comunitari. A més, l'expansió de l'empresa s'ha produït cap a terrenys el subsòl està farcit de milers de tones de pols de guix i escaiola procedent del polit de les plaques, així com de plaques d'escaiola.

Després de realitzar una inspecció de la fàbrica, els tècnics de la Conselleria de Territori van comprovar que els residus abocats en aquestes parcel no es consideren perillosos, encara que tampoc poden ser qualificats com inerts segons la normativa europea. En qualsevol cas, la legislació estableix que l'abocament d'aquests materials per part del Alterón no compta amb autorització, d'acord amb la Llei de Residus de la Comunitat Valenciana.

Els veïns porten denunciant els fets davant de la conselleria des de 2002, i fins i tot el Tribunal Superior de Justícia, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la Unió Europea estan investigant un possible delicte ecològic. De fet, el guix és un material que en contacte amb l'aigua pot patir reaccions químiques que deriven en substàncies contaminants, com sofres i sulfats. Els ciutadans han alertat que els abocaments estan provocant la mort dels tarongers que hi ha plantats a la zona.

Divendres 25 novembre, 2005
Denunciïn a un ex regidor del PP DE Massalavés per la tala de 26 arbres Centenaris

Dimarts 27 desembre 2005
L'alcalde de Massalavés ordena precintar una empresa sense paralitzar els abocaments de la nau contigua

Dijous 16 febrer 2006
Una indústria intenta demostrar davant el jutge la concessió de llicències il legals a Massalavés

Dimecres 22 novembre 2006
Villalba defensa el regidor d'Obres i nega que agredís un veí al consistori

Dimarts 3 juliol 2007
L'aparellador de Massalavés ajorna el seu testimoni davant el jutge

Divendres 12 octubre 2007
L'ex aparellador de Massalavés treballar per a la indústria a la qual va donar la polèmica llicència

Diumenge 16 març 2008
El fiscal investiga l'ampliació d'un local d'un ex regidor d'Massalavés
El saló de banquets està ubicat en sòl no urbanitzable

L'ex regidor d'Urbanisme de Massalavés (PP) i propietari d'un saló de banquets, José Francisco Hernández, va ampliar mentre tenia aquest càrrec seu restaurant en sòl no urbanitzable, tot i que el PGOU prohibeix realitzar aquestes obres en recintes ubicats en sòl no urbanitzable superiors al 25% de la superfície. Així ho han denunciat diversos veïns davant el consistori i davant la Fiscalia.

Les denúncies apunten que, donada la "il.legalitat", el saló de banquets no pot obtenir la Declaració d'Interès Comunitari (DIC). No obstant això, els denunciants desconeixen si el local disposa d'aquest permís.

Per la seva banda, l'ex regidor va afirmar ahir que els 23.000 metres quadrats amb els que va ampliar la sala "compleixen la legalitat" i va afegir que va sol.licitar i va pagar "una requalificació de terrenys i posteriorment una llicència d'obres". El propietari manté que les obres disposen de Declaració d'Impacte Ambiental, així com de la llicència d'obres, encara que va reconèixer que la nova sala de banquets no disposa de llicència d'activitat.

2008.04.17
El Tribunal de Comptes investiga 17 ajuntaments
Els municipis són objecte de diligències per part del Tribunal de Comptes per no haver presentat les liquidacions dels fons que gestionen a la Sindicatura de Comptes, segons va informar l'organisme

Deu de València (Benimuslem, Benisuera, Cortes de Pallars, Dosaigües, Massalavés, Segart, Tuéjar, Vallès, Xeraco i Zarra)

"Les irregularitats detectades reuneixen indicis racionals suficients d'abast dels fons públics", explica el Tribunal de Comptes arran de les inspeccions prèvies desenvolupades per tècnics de la Sindicatura de Comptes. L'òrgan autonòmic té capacitat per fiscalitzar comptes però no té la potestat sancionadora del Tribunal de Comptes.

Tots els municipis objecte de diligències són petits. La Sindicatura manté convenis amb les Diputacions per auxiliar a les corporacions locals que requereixin els seus serveis a l'hora de liquidar els seus comptes.

Ara ofereix un model informàtic dissenyat pel Tribunal de Comptes per a facilitar la tasca dels tècnics municipals que han de quadrar les seves despeses i ingressos.

Els tècnics de la Sindicatura s'han detectat diverses irregularitats, en la majoria dels casos les despeses no estan justificats.

Les sancions a les quals s'enfronten els ajuntaments investigats van des de multes a l'exigència de devolució de fons públics, però no es descarten procediments per malversació

Dimarts 22 abril 2008
Villalba lega que el Tribunal de Comptes ia investiga 3 pagaments de 62.000 euros en Massalavés

Agost de 2009
L'exalcalde Vicente Villalba (PP) va prestar declaració el Passat setembre al Jutjat N º 2 d'Alzira com a imputat Pels presumpta delicte de prevaricació, contra l'ordenació del territori i de Concessió de llicències il legals en relació amb l ' ampliació d'una indústria en sòl urbanitzable

Divendres 12 juny, 2009
S'imputen a l'exalcalde de Massalavés per un delicte urbanístic

L'Audiència de València ha acceptat ampliar la querella contra l'ex alcalde de Massalavés (la Ribera Alta), Vicente Villalba (PP) i l'ex aparellador municipal, imputats pels presumptes delictes de prevaricació, contra l'ordenació del territori i per la concessió de llicències il.legals en relació amb l'ampliació d'una indústria en sòl no urbanitzable. El tribunal rebutja la inadmissió per part del jutjat d'instrucció número 2 d'Alzira de l'ampliació de la querella i ordena a aquesta sala alzirenya que una l'ampliació de la querella "al procediment penal de referència".

diumenge 21 de febrer de 2010
EL JUEZ ARCHIVA LA QUERELLA CONTRA EL EX ALCALDE DE MASSALAVÉS
http://nnggmasalaves.blogspot.com/

Una vez más se cierra la investigación que reactivo la Audiéncia porque NO VE DELITO en las licencias de ampliación de una industria.

El juzgado de primera instancia de instrucción número 2 de Alzira ha archivado, de nuevo, la causa abierta contra el ex alcalde de Massalavés, Vicente Villalba, y el aparejador municipal por presuntos delitos de prevarización, contra la ordenació del territorio y por la concesión de licencias ilegales en relacion con la ampliación de una industria.

De la misma manera el juzgado de la audiencia Provincial de Valencia dicta que "no existe licito penal alguno"

Finalmente una vez mas la justícia es favorable a Vicente Villalba, demostrando las buenas gestiones que llevo a cabo como alcalde de Massalaves.

Falta un any exacte per a les eleccions a Massalavés i fent un repàs per Internet el que més e trobat de Massalavés a nivell "polític" han estat aquests titulars .. tot aso no deixa una bona imatge al partit popular per a les eleccions veritat? La meua pregunta és .. la gent del partit popular durant aquests anys a dubtat de l'exalcalde o dels que formaven l'antic ajuntament del pp? El més normal seria dubtar veient tots aquestos titulars .. realment no aporten confiança en aquest partit que vas donar el teu vot ..

"Però" ben orgullosos, al seu bloc exhibeixen la seva passió la seva devoció amb l'exalcalde sempre ban confiar fins el final .. com explicar-ho no hi ha paraules! Es.. un sentiment! i una vegada més demostren que aquí no ai lloc per a la política ni el politiqueig i que confien en els seus colors! a la seva samarreta! això si és un partit! sii! un partit, pero de futbol!!!! ... GOOOOOOOL!!!

En fi .. de la mateixa manera que actuarà el PSPV ...

fotoshop

2010-04-09T15:43:00.000+02:00

Estellés, poeta, entre altres.

2010-04-08T10:42:00.000+02:00

Com es de suposar, tots sabrem qui és Vicent Andrés Estellés. Però per a qui no el conega, aclarire, que va ser un dels millors poetes en la nostra llengua del segle XX. Llicenciat en periodisme, la seva carrera va marcar molt el seu estil, la seva manera de dir. No només escrivia poesies, també escrigué novel·les, obres de teatre, guions de cinema i unes memòries. Però la part poètica és més destacada.

La temàtica de les seves poesies va ser sempre d'un caràcter romàntic i, amb molts rasgons eròtics, que podien fer possar la pell de gallina a qualsevol. El seu estil sempre l'ha pres des d'un punt de vista popular i quotidià, no utilitzant un llenguatge massa culte i tampoc paraules rebuscades. Sempre amb una forma dirècta i sense talls ni miraments, centrant-se, sobretot en dues temàtiques: El sexe i la mort.

La seva obra es extensa i ha guanyat diversos premis literaris, com:

* Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978)
* Premi d'Honor de les Lletres Valencianes (1990)
* Medalla d'Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura (a títol pòstum).

Ací teniu una de les seves poesies més conegudes:

Els amants.

"No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."

Indesitjables!

2010-04-07T20:29:00.000+02:00

És un debat que hi ha al carrer des de fa anys, però que realment no ha tingut l'explosió mediàtica que havia fins ara, moment en el qual s'han conegut centenars de casos en què membres de l'església van abusar de nens innocents i van ser encoberts per l'església.
La qüestió és no ja només el encobriment, sinó realment l'església practica aquesta moral fèrria que han de practicar suposadament seus seguidors? ¿O té una moralitat que realment transforma al seu gust a favor? Per què hem de perdonar els que abusen, però és imperdonable l'avortament?

L'església ara mateix està en un moment realment crític amb aquest tema, ja han començat a sortir casos a la llum que sorprenen, no ja per la crueltat i la inhumanitat dels seus protagonistes, sinó perquè l'església es va encarregar d'encobrir aquests casos i de protegir els culpables, des del Vaticà es va optar per la protecció d'aquests éssers abans que a la protecció i necessitat de les víctimes, per no parlar que no es van posar mesures per evitar futurs casos davant el coneixement dels abusos.

Benet XVI, que va demanar perdó a les víctimes d'abusos per part de membres de l'església, resulta que al final va dir en el Àngelus Dominical coses com:

"Hem d'aprendre a ser intransigents amb el pecat, començant pels nostres, i indulgents amb les persones. [...] Hem d'aprendre de Jesús i no jutjar i condemnar el proïsme "

És a dir, que un monstre - em nego a anomenar com a persona a aquests éssers - que abusa de dotzenes de nens, els arruïna la infància, trenca la base de confiança dipositada en ell no només per part de les víctimes, sinó de les seves famílies i les persones que creuen en l'església, fa servir l'església com a mitjà per donar curs als seus desitjos malaltissos i assassina moralment als nens, mereix el perdó de tots, però una dona que digueu interrompre el seu embaràs ha de cremar a l'infern perquè ha comès assassinat algú m'ho explica?

Segons molts membres de l'Església jo mereixo més l'excomunió i el càstig per estar a favor de l'avortament, que un monstre que trenca totes les creences sota les quals se suposa treballa per deixar-se anar la cabellera, que danya física i moralment la vida d'un ésser innocent que se suposa està sota la seva protecció i del que s'aprofita a tots els nivells, i que s'ha passat pel folre tots els drets de la infància. És més, hem d'escoltar aberracions com que "els nens és que a vegades provoquen" per no parlar de que certs sacerdots comparen l'homosexualitat amb la pederàstia ..

I després de tot això només penso una cosa .. per què les altes esferes de l'església protegir a aquests indesitjables?

democràcia?

2010-04-07T19:11:00.000+02:00

En el dia de hui no s'han començat nous enderrocaments. SECOMPSA (empresa d'UNA "família molt coneguda") continua el treballs per a retirar el seu botí (bigues de fusta i tot el què es poden emportar). Són els corsaris: pirates no lliures, pirates que treballen per al poder més dolent.

Veïns i veïnes estan a l'aguait.
Estan vigilant què és el que està passant en el dia d'avui.
De moment treballen en les cases d'ahir, no hi ha més enderrocaments, de moment...

ÉS UNA LLUITA A GUANYAR. ELS ANEM A ATURAR

Marga Sanz, diptada i Coordinadora d'EUPV

Delegació del Govern traeix al Cabanyal i ignora l'ordre de Cultura (A la foto Marga Sanz, diptada i Coordinadora d'EUPV) La Policia Local va emprar la força contra els veïns i els polítics de l'oposició que ahir van intentar evitar pacíficament que Ajuntament de València i Generalitat duran a terme un nou acte d'espoliació al barri del Cabanyal. Tot va succeir amb la complicitat de la Policia Nacional, dependent del Ministeri de l'Interior i de Delegació de Govern, que no va defensar l'ordre ministerial que paralitza el PEPRI i va arribar a carregar també contra els ciutadans que es van acostar al barri per impedir aquesta nova il.legalitat.

Mónica Oltra sobre El Cabanyal:
"Ens posarem davant de les màquines"

Expropiacions forçoses al Cabanyal:

Realment jo no tinc paraules per analitzar aquest video ni el que està fent l'ajuntament ..
i això és democràcia?

Delafe y las flores azules “Vs. las trompetas de la muerte "

2010-04-06T11:53:00.000+02:00

Amb aquest disc comença una nova etapa del grup format per Oscar D'Aniello i Helena Miquel, que juntament amb el músic Dani Acedo, uneixen les seves forces i signen aquest nou treball “Vs. las trompetas de la muerte ", on després de la marxa del grup de Marc Barrachina (Facto), intenten anar una mica més enllà reinventant sense perdre l'estil original del grup.

En aquest disc es barregen cançons plenes de llum, d'alegria i festivitat amb Vots que ens faran ballar en els propers anys.

Els vents (trompeta, trombó i saxo) tenen un gran protagonisme i importància, d'aquí el joc de paraules del títol del disc, ja que les trompetes de la mort també són unes conegudes i saboroses bolets, de nom i aspecte alarmant, però en realitat saboroses i exquisides.

Myspace: http://www.myspace.com/delafeylasfloresazules

MusicBus: http://www.musicbus.es/grupos/delafe-y-las-flores-azules

Ovidi Montllor, 15 anys de vacances

2010-04-03T13:15:00.000+02:00

Regirant una volta més els polsegosos vinils que hi trobe a l’armari de l’andana (oblidats injustament, siga dit de pas) és molt reconfortant tornar-me a posar en contacte amb un dels més grans cantautors que ha donat el nostre país.

Punxar suaument de nou, el negre plàstic que gira impassible; sentir el vell crepitar de la imperfecció dolça de l’antiga tecnologia; retrobar-me amb les seues lletres, amb la seua veu: la fera ferotge, el cansat, l'artista, el pallasso, l'oblidat...

Es trist però veure que a la nostra benvolguda televisió (rtvv), no s’haja fet cap tipus d’apreciació al 15é aniversari de la seua mort, cap tipus de recordatori, programa especial, etc. Es trist doncs, veure la poca estima que els nostres polític (democràticament triats) tenen per la cultura, per la nostra cultura: espill veritable per tant, de la societat ofegada on vivim. Sempre ens quedarà la TV3….

Dirty Reggae / traditional skinhead.

2010-03-29T15:56:00.000+02:00

Populisme, populachos i la política del borratxo: "el racista"

2010-03-25T03:32:00.000+01:00

I em diuen que estic carregat d'odi i la veritat és que si.. no aguante mes el racisme amb el qual convisc dia a dia i per mes que ho intente no arribe a entendre'ls, ni a ells ni les seues frases curtes, buides i el seu poc arguments per a justificar les seues escombraries racistes.

Bona mostra del que dic es pot llegir en el fòrum de massalavés on centenars de personatges sota la màscara de "no registrat" o fins i tot esta el qual l'hi personalitza (molt origiannal) i tria un alies, això si, sempre guardant l'anonimat "no entenc perquè" si estem disposats a criticar de la gent, que menys que donar la cara? i és que l'anonimat fa la valentia, quant covard hi ha i estos són els pitjors, còmodament des de la seua casa i sense cap pudor diuen que la plaça ja no és de "la gent del poble" que els estrangers san apropiat d'ella.. ens estan envaint... si deixem entrar mes estrangers ens van a robar.... Fa por tant estranger...

I senyors ací esta la resposta "Por" intentant entendre com aquestes frases com tantes altres sense cap sentit reforcen cada dia mes el racisme i el que és pitjor estem deixant que ho inculque en els mes menuts, i arribat a la conclusió que aquesta "gentuza" l'única cosa que té ficat en el cos és "por" al diferent.. al desconegut.. la por paralitza i trau el pitjor de nosaltres, no ens deixa pensar amb claredat i acabes caent en els seus draps
"la política del racista"

Que anem fer? Permetre que la joventut es crie amb la por de molta gent a "el diferent" ,ho "estrany" i en ells.. sembren la seua por reflectida en odi, odi reflectit en violència, i.. violència reflectida en els partits com Espanya 2000? I ací per fi són acceptats, entre tots poden amagar la seua por, segueixen algun líder i junts promoure l'odi, la violència i el racisme en el que han cresgut. I tan sol en qüestió de temps veure parets pintades amb espráis de "En Espanya els espanyols primers" primers perquè??!! Per a treballar? Segur que cap d'aquests cadells feixistes vol ni passar pel que passara un emigrant per a menjar.. i els capitosts d'aquestes bandes són els primers que porten a estrangeres per a esclavitzar-les en la prostitució.. ni ells mateixos tenen credibilitat, es des argumenten sols! Açò cada dia va a mes,des de fa un temps la majoria dels xiquets del meu poble o bé de alberic (el poble veí) parlen que "ells són de franco i d'Espanya" "i els moros uns fills de puta" açò mateix em va dir un "gitano" en un "quebap" no fa mancada dir res mes. No?

persona caducada...

2010-03-17T12:40:00.001+01:00

Aquestes últimes setmanes m’he decidit a obrir antics records. I els records destapen errors, errors que no coneixies de tu mateix, o al menys no te n’adonaves que estaven tan presents.

He llegit algun que altre fotolog, eixa pàgina d’Internet que en un moment de la nostra vida fou tan important, casi tant com ho es avui el Tuenti. Era una pàgina on les relacions socials entraven en estret contacte, eixa pàgina on escopíem tants sentiment com tonteries, on escrivíem qualsevol cosa que tingués el mínim interès, per a que un món ple d’internautes amics pogués saber. Llegint arribaven a mi records i paraules que pense que no deuria haver escrit.

Observant les noves actualitzacions me n’he adonat que hem sonen a angles (hem sona, però no ho entenc). En anteriors post jo els entenia, sabia de les seues vides, sabia que representaven eixos sentiments. No existia ni existeix el mateix grau de confiança, però, en cadascú d’ells existia una peculiar relació. I ara, ¿qui era jo en les seues vides? A cas soc ara con un passatger, que tan sols coneix de la ciutat allò més famós? ¿On quedaven els racons, els carrerons... tot allò que ningú coneix i es tan especial i important per a molts?

Jo crítica especialitzada en malgastar enuigs amb antigues amistats, enutjada amb eixos personatges que s’havien oblidat de mi! Ara descobria que havia despistat, sense adonar-me, a algun personatges de la meua vida. Aleshores, sense poder evitar voler córrer per trucar a la seua porta i esperar que m’obriren amb un llibre a la ma titulat “tot allò que t’has perdut fins ara”, he tingut que controlar-me i parar. He fet una parada forta a tots eixos impulsos i he pensat que les coses no son tan fàcils, no puc pretendre que hem conten totes eixes històries que no he escoltat en el temps, no puc esperar que accepten un “sprint” sense saber si aquesta es la primera carrera de una gran trajectòria, o tan sols una carrera benèfica. Ells m’acceptarien algun dia? Havien fet bé en esperar-me sense posar cap impediment per a que no els despistara?

I si ells havien fet bé, ¿dec jo seguir el seu exemple, seguir amb les meues línies i esperar que els personatges que m’han aparcat, tornaren un dia per guanyar-se un nou espai? ¿O dec trucar a la seua porta i fer de “posit groc”, el que et recorda les coses importants que malauradament oblidem amb facilitat? ¿I si elegia esperar i no tornaven? ¿Havia oblidat jo a algú que encara i tot amb el repàs no havia aparegut a la meua ment?

Pot ser les persones tenim importància limitada, i si açò fos així seria una vertadera llàstima!

Vivir como animal

2010-03-16T13:09:00.000+01:00

Para contarte
que quisiera ser un perro y olisquearte.
Vivir como animal que no se altera
tumbado al sol lamiéndose la breva.
Sin la necesidad de preguntarse
si vengativos dioses nos condenarán.
Si por Tutatis el cielo sobre nuestras cabezas caerá.

Gorka

Sona el despertador com un dia mes a les 7 en punt, em gire ho apague i m'alce a la mitja hora, que poques ganes de treballar avui, em pose la roba per al camp, desdejuni, Dormint vaixe les escales, i com totes els matins haí esta esperant-me atent i amb una gran emoció movent la cua sense parar lladrant perquè el solte de la corretja, Quan per fi el solte comença a votar, córrer, lladrar, mossegar , oloraro tot.. i com tots els dies el puge a la furgoneta i m'acompanya assegut al meu costat a treballar al camp.. I amb unes ganes tremendes de baixar per fi es posa a córrer darrere de tot el que enxampe... ocells, alguna llebre que altra que passe...

Però el millor és el panorama que deixa el camp després de tota el matí es mol bo.. Totes les sabatilles que hi ha pel terme prop del camp acaben com la seua col·lecció personal... (Jeje)

I que bonic seria viure com animal que no s'altera
tombat al sol llepant-se la bacora.
Sense la necessitat de preguntar-se
si venjatius déus ens condemnaran.
Si per Tutatis el cel sobre els nostres caps caurà.

Enteneu el mon? Jo no entenc la gent que viu a ell

2010-03-16T11:38:00.000+01:00

Enteneu el mon? Jo no entenc la gent que viu al mon.Quan naixem, tots ens fan monades, estan atents a nosaltres i ens miren cada instant perquè no ens passe res. Arriba un moment on les coses canvien, la guarderia, allí ens deixen sense la vigilància constant, sense tenir els ulls fixos paternals damunt de nosaltres, i allí a eixe lloc, tenim les nostres primeres rinyes per un joguet, el nostre primer trau, i a eixe lloc tan estrany per a nosaltres, ens ensenyen que els ulls que ens seguiran mirant seran el dels amics. Ara son ells, els que no apartaran els ulls de nosaltres, i encara que els amics aniran canviant al llarg de la nostra vida, seran els ulls de cada un d'ells els que ens vigilaran per a que no ens passe res, encara que ens pasaran coses.

Aquest punt, on els amics es converteixen en la nostra ma, siguen com siguen, sigam com sigam, ens fa pensar que tenim dret a descriure que es l'amistat. Però no tot es tan bonic com als comptes, i cadascú defineix amistat d'una manera diferent; i aquest es el problema.

Som tot allò que hem fet fins ara.

2010-03-16T11:37:00.000+01:00

Tots hem escoltat "el passat no et deixa mai" doncs és veritat.El que està fet, fet està! Però aquí no s'acava tot, després hi ha sentències, paraules, records... sobretot hi ha conseqüències.He escoltat mil vegades la mateixa cançó, esperava que digués alguna cosa nova, però sempre les mateixes paraules m'adverteixen que gens canviarà si estic aquí asseguda amb un tros de pa en la mà. He volgut que el passat es quedarà tancat a una caixa, tenia l'esperança de no trobar la clau de la caixa forta dels records... sóc tan despistada que ho creia possible.No vull desil·lusionar a ningú, però no és fàcil oblidar cap cosa i menys les coses dolentes, creiem que superem les coses i tan sols les hem aparcat. Jo vaig creure que havia tirat endavant, que havia aconseguit des del principi ser forta i racional, i no vaig entendre que no puc ser racional, que no puc ser forta si abans no m'he desmoralitzat, si abans no he plorat mil llàgrimes desconsolades, perquè sóc una persona, perquè tinc dret a sentir-me malament, a enutjar-me i que la gent em pregunti com estàs? tenim dret a ser escoltats i consolats. Ara, després de tres anys vull que em facin la pregunta, però la gent mal acostumada tan sols em dóna un cop en l'esquena.El pasat no ens abandona, cada paraula, cada fet i cada moviment ens perseguirà fins l'últim moment.
Però no deguem tindre por perquè al fi i al cap "som tot allò que hem fet fins ara".

Amigos

2010-03-16T11:35:00.000+01:00

Amigos como los colores, de todas formas y de todo tipo: Los plastidecors, aquellos amigos del colegio, esos que siguen contigo hasta que pasas al instituto, algunos ahí se separan, pasas a la universidad y otros vuelven a separarse, al final cuando te fijas quedan pocos, o ya no hay ninguno. Los “alpino”, esos amiguetes que vienen y van, se borran y al tiempo vuelven a colorear nuestras vidas, que siempre dejan su marca aunque los intentes borrar muy fuerte.Los fosforito, los colegas de fiesta con los que sales siempre a dar el cante, a esas borracheras, esas noches largas a veces interminables, con la confianza de saber que sois amigos, para subrayar un rato en concreto.Los de moda, como esos bolígrafos de colores pastel con purpurina, aquellos que aparecen y están un tiempo, no duran, pero dejan su pequeña marca… esa etapa que recuerdas junto con los amigos “alpino” mientras tomáis unas cervezas.Y como no, los permanentes, están siempre y nunca se marchan, aunque tengas olvidada la libreta donde escribiste hace mil años, cuando la abres la tinta no se ha corrido, sigue ahí, tal y como la dejaste… esperando a que vuelvas a escribir o a leer aquello que necesitabas.Tan importantes y necesarios, llenan nuestra vida y nos hacen como somos, nos llenan de recuerdos, problemas, risas, un montón de lágrimas y muchos abrazos… Los amigos, que a veces nos fallan, nos desilusionan, y otras nos sorprenden y nos llenan de un sentimiento difícil de describir… a todos ellos que les debemos mil gracias.

Por las decepciones y las sorpresas! =)

Algú té una miqueta de temps ?

2010-03-05T01:51:00.000+01:00

Diuen que no aprofito el temps. Potser és que escriure, llegir, xerrar i sobar no ho és.

D'això ells en diuen perdre el temps.Digues. Com pot ser que perdis allò que no tens?
Perquè, de qui és el temps ? vull dir, algú s'està forrant quan algú diu que no el té però l'està gastant?

Mira, la veritat és que no ho sé. Però la penya me'l demana com si fos un camell (tens temps?)
Que què he fet durant tot aquest temps? Al final he fet temps fins que aquest m'ha donat la raó.
No et fot! D'acord! ens havíem de donar temps. Però ràbia em va fer haver de donar-li temps al temps.

No sé, només sé que el temps passa. I que no es quedarà aquí per veure qui se l'empassa. El temps t'abraça.
I no s'apaga la brasa.

El temps passa i t'amenaça com una llosa, Com una espasa.

Si els temps no marxara, si el temps no faltara, si no hi hagera moments en els quals no t'empenedires per la falta de temps...et sentiries avorrit, adins et quedaria la sensació de que no hi ha pressa per fer res, et passaria el temps de forma indiferent, sense la pressa per fer coses, de descobrir, d'estimar, de trobar a faltar, de surtir de la muntanya de gent que t'envolta... de vegades la falta de temps i la pressa són interessants i fins i tot poden donar una nova visió a la teva vida..

No ho sé. Només sé que el temps passa i “necesito temps.”

Temps.

Durarà pel temps del temps.

Temps al temps...

Reflexió, meua i de majo...

Jo: Perquè! de qui és el temps ? vull dir, algú s'està forrant quan algú diu que no el té però l'està gastant?
Jo: nose...

Majo: pot ser qui te temps no el gasta, el guarda...

Jo: nose pero segur k el malgasta, no¿?

Majo: pot ser te por de quedar-se sense, i després caduca i ja no li servix... i vol recuperar-lo, i vol fer-lo seu, però ja es massa tart, i tan sols pot mirar com l'ha malgastat, com ha rebutjat l'oportunitat de viure'l

Jo: pobre no¿? No te res en la vida en k pedre el temps, o no te collons per atrebir-se.

Majo: pot ser no sols siga falta de coses, ni por per viure, sinò que mal viu per després poder viure, o hi ha gent que està esperant a la seua oportunitat per viure-la intensamen i el error es que l'oportunitat no truca a la porta, deixant un temps de marge. Però que em de fer? com buscar-la, no tots som desidits! ni tenim la valentia de creure que si eixim fora, trobarem alguna cosa!

Jo: doncs... tot es tindre temps per decidir... pero k no el malgaste tot pensant k fer perque hi han coses k no cal pensar, hi ha k tirarse de cap!

Majo: I si al pensar decidises?!? no es així com es fa! o ara ho tenim que decidir sense pensar?!?

Jo: El k pasa es k jo sempre em fot un ostia quant em tiro de cap.

Majo: jo no puc botar a una piscina si no veig que te aigua. El mal es que no se si botaré quan tinga aigua bruta!

Jo: igual esta ki esperes per k no caiges

Majo: O està distragut, i no se'n adona de que ja he botat.

Jo: sempre pots caure! i¿? k fem??? Conklusio de tot...

Majo: temps al temps.

Jo: doncs si! això farem, temps al temps.

Majo: hi qui botará a la piscina sense vore abans l'aigua, hi qui botarà al vore aigua estia bruta o neta, hi d'alguns altres, que si veuen l'aigua bruta no ho faràn pobre el que el temps al temps si li esgote, siga massa tart i el últim bot que li quede siga morir.

Jo: jo soc dels k se tiren tant si nia com si esta bruta o neta.

Majo: jo vull pensar que també bote quan hi ha aigua... estiga com estiga, però de vegades faig massa voltes a la piscina per saber a quin raco he de tirar-me.

Jo: problema i també bentaxa: t'arriesges pero no vius la sensasio de arriesgarte... patan!

Majo: no patana!

Jo: Mira, la veritat és que no ho sé... =)

Majo: =)

Imposició del català..?

2010-03-02T09:42:00.000+01:00

Anunci del PP aragonès emès per la ràdio per a la seva campanya "No a la imposició del català". Segons sembla, els catalans estan envaint el centre de Saragossa i no m'havia assabentat.ç

Carrers mullats

2010-03-02T09:26:00.000+01:00

Obro la finestra, avui serà potser un dia de pluja, poc l’hem vista aquest any..

la pluja silenciosa cau sobre els carrers encara mig dormits de Massalaves, mentre els ocells no paren de cantar.

L’olor dels carrers mullats es barreja amb els primers sons del matí a Massalaves. Comencen a sentir-se les veus, algun“bon dia” amb un reso especial del matí , l’ anar i venir cap al forn a comprar el pa tot portant la bossa sota el braç.

La botiga ja és oberta, més “bon dies” , a buscar el diari , les cigarretes… i un lleuger i tímid brogir de gent i cotxes, persianes que s’aixequen , finestres que es van obrint, portes que s’obren i es tanquen, algun cotxe parat amb marxa….

Han passat unes hores, segueix caient una pluja fina, que servirà de comentari: “això no serà res”,”quatre gotes”… i de tant en tant es va sentint a la gent sortint, ara el “bon dia” a canviat per l’”hola” i l’”adéu”...

http://www.fotolog.com/rude90/32004477

Dolça introducció al caos.

2010-02-25T22:51:00.000+01:00

Maneres de viure.... es una frase que ens descriu a nosaltres dos, diferents (com diria el meu amic: “diferents com una pinya i un ou”) cadascú amb la seua forma de veure les coses, amb el seu estil, les seus il·lusions... Que veu la vida de forma diferent i l’enfronta com pot. Així i tot nosaltres som amics, una pinya i un ou que intenten sobreviure a les circumstancies “porque en la calle codo a codo somos mucho más que dos” Entre nosaltres ¿perquè no seguir un blog més? Pot ser, inclòs que diguem alguna cosa interessant.

Populismo, populachos y la política del borracho.

2010-02-25T22:10:00.000+01:00

Sentiments, la majoria d'aquest poble (massalavés) viu la política del sentiment, es deixen dur per uns pensaments sense no-res mes que un sentiment i quan algú es deixa dur per un sentiment com se li pot tenir a un equip de futbol i ser un forofo.. naix aquesta xacra que habita en el meu poble.. el anticatalanisme (antivalencianisme) el feixisme/franquisme(PP) i l'altre feixisme els socialistes del meu poble(PsoE) ningú de tota aquesta "gentuza" mira pel bé del poble tan solament cerquen vots i mes vots.. perquè.. no som simplement vots , i és que ací en el meu poble es veu de tot, i per la meua banda estic mes que fart de barallar, ignorant de mi per intentar moure una associació cultural en aquest poble malalt.. escoltar dir a la regidora de cultura (PS"PV") un dia que estàvem en la festa del dia de la dona que organitzem dir que "és que el valencià i el català són llengües molt diferents no és el mateix i ací en la comunitat.." ací ja desconnecte, i ni li escolte tota la propaganda blabera que tots sabem d'on naix i és per reforçar el españolisme mes sectari e intolerant que puga haver.. i és que es veu de tot senyors i senyores, organitzar un concurs de dibuix per als xiquets de l'escola publica del poble i veure'ns censurats per totes parts.. la directora del centre no posa ni els cartells per que? A si! Duia la cuatribarrada.. Collons, que volien que "Joume I" ja duguera la senyera amb el blau i que anara cantant per ofrendar noves glòries a Espanya?.. per favor .. I haver d'aguantar comentaris per part dels docents, al posar una cançons de pau alabajos, un cantautor de torrent i fer burles que si, "aquest que esta cantant en català?" si, molt intel·ligent i és que en aquest poble mostres un poc de la cultura valenciana "bàsica" (patontos) i ja eres un catalanista i tot l'inconvenient del món, el professor en concret que digue aquest comentari, dir-li a un xiquet que l'escut de la ciutat de valència du blau!!??.

El mes graciós és que el xiquet el mira amb cara estranyada..(jeje) On anem a parar com estem deixant l'educació dels xiquets en mans d'aquesta gent, Que no sap ni diferenciar un escut i no arriben a entendre res.. I per a finalitzar el dia "perfecte" els diplomes no van poder ser lliurats per que en el nostre logotip apareix "PV" val.. jo ara em pregunte si la directora tenia consciència d'aquest diploma i sàvia com era per que va donar el seu vistiplau dies abans.. que canvi d'una setmana a una altra?.

Però açò no acaba ací, després de les queixes dels pares per que al seu entendre realitzem un acte polític! (no entre en el tema com ja he dit, cultura valenciana bàsica és independentisme, catalanisme i tot l'inconvenient del món per a ells ) l'ajuntament va dir i enconcret la senyora regidora de cultura d'aquest poble que ells no tenien constància d'aquest acte que es realitze.. Quan vam parlar amb l'alcalde i enviarem una carta a l'ajuntament i ens van dir que si es podia realitzar aquest acte cultural, de igual manera que ho va fer l'escola publica, però clar axi ba tot.. Clar també dir que el partit popular ba traure bona tallada d'aquest tema per a poder tirar-li mes merda al PS"PV" en el ple de l'ajuntament, "aquesta queixa del pp va ser encapçalada per la regidora de cultura del pp"

Així que.. Que poder fer amb aquest panorama ens encollim de muscles com la majoria i ens conformem amb el que ens a tocat.. Haver de seguir llegint barbaritats al forum, com que els estrangers ens estan furtant la plaça del poble o seguir tolerant la placa que fa apologia al franquisme de cara a la via publica a l'esglesia del poble? I és que aquest poble esta malalt i ja no li trobe cap solució sembla que ens hàgem de quedat estancats en la transició, esquerres o dretes o millor dit, enveges per part d'uns, qui manara.. i Quants vots podran comprar?

Personal ment a pesar de la malaltia que pateix aquest poble, no pense desentendre'm dell, encara que la gent d'aquest poble m'avergonyeix amb la seua estupidesa i la seua poca trasa cultural valenciana ..
no pense abandonar el poble tan fàcilment a la gent de "la dreta o l'esquerra" i de la incultura.. I pense seguir donant guerra i per sobre de tota la merda promoure la cultura de la meua terra valència!..
"Apesar que açò senyors supose ser Tot l'inconvenient del món"

NO MOS FAREU CATALANS!

2010-02-15T21:23:00.000+01:00

«Camps encara es val del anticatalanisme»

Francesc Viadel
Autor de "No mos fareu catalans". L'assaig repassa com el "blaverismo"
ha estat la divisa de la dreta valenciana.

En la reedició ampliada a càrrec de Publicacions de la Universitat de València, el periodista valencià retrata un moviment que va prendre el nom de la incorporació de la franja blava de la bandera municipal de València a la senyera i que nega el vincle cultural i lingüístic amb Catalunya contra sentències judicials i criteris científics.

Què és el "blaverisme?" Naix en la Transició com instrument de la dreta i reacció contra el valencianisme democràtic i l'esquerra. És xenòfob, antiintelectual, nacionalista espanyol i, en el seu inici, vinculat a la cosmovisión franquista. En la Transició, ba prendre ràpid per incultura i desconeixement de la llengua catalana comuna. Van tenir a veure les renúncies de l'esquerra amb la "senyera", el nom País Valencià o la defensa de la unitat de la llengua? .El PSOE veia en el valencianisme un problema per a aconseguir el poder a el País Valencià i el socialisme local es va acovardir. La proposta lingüística progressista d'avançar des d'una visió no regionalista xoca amb l'apel·lació emotiva i de frase curta conservadora. Els blaveros apel·len en castellà a salvar el valencià.

Els blaveros apel·len en castellà a salvar el valencià

Demonitzaren el natural: la relació entre Catalunya i el País Valencià. Passa la Transició, es consolida la democràcia i el "blaverismE". L'actual Estatut, que parla de "idioma valencià", és el punt d'arribada? En els setanta, es va tancar malament i ara es paguen les conseqüències. Havia la idea que el temps, l'educació i l'estabilitat farien madurar tot i que la negació de la unitat de la llengua moriria per inanició. Però la dreta va caure en el rendible del anticatalanisme. L'opinió dels filòlegs és aclaparant en el sentit que català i valencià són dos noms per a la mateixa llengua. Però el "blaverismo" també va cercar carcassa intel·lectual. Qui era Bernard Weiss" La diferència intel·lectual entre un moviment i un altre és abismal. Necessitaven intel·lectuals i els inventaven. Weiss mai va existir. Deien que era un professor de la Universitat de Munic. Les seues tesis i textos apareixien en la premsa, se li esperava en congressos? Un despropòsit igual que la col·lecció de monedes mossàrabs en valencià. Una de les coses que causa més tristesa és l'eco a la manipulació sense fonament.

Dos personatges van ser la clau: el ex capdavanter de Va unir Valenciana González Lizondo i l'exdirectora de "Las Provincias" María Console Reyna. Ara ho lidera Francisco Camps. El anticatalanismo li val a Camps per a guanyar vots i per a això fa mancada enemic extern. Si el PSOE s'oposa a la Fórmula 1, el PP ho resumeix que dóna suport la Fórmula 1 a Catalunya. El mateix passa amb el transvasament de l'Ebre. Com van fer els nazis, creen una distància exagerada entre el valencià bo i el dolent. A la fi de novembre, es va convocar una manifestació via Facebook contra la corrupció. Va ser un èxit i el PP va apel·lar al catalanisme! Va haver violència contra intel·lectuals com Joan Fuster o Manuel Sanchis Guarner en la Transició i ara contra partits. Hi ha impunitat? La crispació impedeix debats serens. Què hauria passat si en la Transició el País Valencià haguera seguit la via catalana? Es va impedir i als poders de l'Estat els va anar bé que ens sumàrem a Catalunya i Euskadi qüestionant la visió uniforme d'Espanya. Els atemptats encara duren i les detencions són anecdòtiques. La societat valenciana és passiva. En el seu llibre, es fixa en l'Església. Quin paper va tenir? Va ser molt castellanitzada.

Va arribar al franquisme amb un clergat culturalment pobre i en els setanta té la sensació que valencianisme és marxisme. Quan s'aconsegueixen misses en valencià, els blaveros entren en temples de València per a boicotejar-les. Els aperturistas es van replegar. Fins a quin punt el "blaverisme" té a veure amb la reculada de l'ús social del valencià? Molt. El seu objectiu era frenar-lo i ho ha fet. Ha produït molt cansament amb el tema i ha fet que la llengua no siga vehicle de cultura i cohesió sinó un problema. Hi ha una deterioració del clima democràtic i el PP agita sempre el anticatalanisme.

Fomenta relacions econòmiques però pica les culturals.

Es veu AL Jazeera mentre es persegueix a TV3 .

Recuperació de la Memòria Històrica

2010-02-15T13:14:00.000+01:00

Pel que sembla, el senyor alcalde de Massalavés, D. Enrique Domenech Sanz, del PSPV, no coneix la Llei de la Memòria aprovada pel seu propi partit en el "Parlament Espanyol". A la vista de les fotos, potser seria interessant que el PSPV, ja que té el cridat "Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica (GRMH)", donés un curset o informés d'alguna manera a alguns dels seus alcaldes, perquè actuessin en conseqüència, que hi ha una Llei en el nostre país que prohibeix l'exhibició en edificis públics dels símbols de la dictadura franquista, que tal com ara s'està posant de manifest a través dels estudis i treballs realitzats per tot el país (com el realitzat pel Fòrum per la Memòria en les fosses comunes del cementiri de València), i per les denúncies d'associacions de tot l'estat, va revestir caràcters de genocidi.

A pesar que aquestes imatges es trobe en l'església i correspon a aquesta retirar la placa, ens trobem amb que es troba en el carrer (en la via publica) i és obligació de l'ajuntament fer que s'apliqui la llei.
Però des que governen encara no l'ah llevat i sembla que l'església no esta per la labor, al meu entendre no és bona la imatge que dóna l'església si pretén seguir exhibint símbols franquistes, clarament deixa la seva posició clara..

Però no solament esta això.. en moltes cases encara estan les plaques de la falange que tanbe haurien de llevar-se .. espere que s'actuï i l'alcalde retiri aquests símbols franquistes.
Faltaria per veure la reacció si aquests mateixos símbols apareguessin a Alemanya fent apologia del nacisme...